Impulsat per AOC

Ajuntament Totes les administracions
 Vols canviar la mida? A  A  A









SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL:

AMB EL SUPORT DE:




Et trobes a:  Portada > Història

Història

A finals del segle X, l'actual terme de Pira formava part d'una àmplia i llarga faixa de terreny erm i deshabitat, situat entre la frontera oriental del comtat de Barcelona i la del regne sarraí de Lleida. Fou més tard, durant un període de relativa calma i pau entre cristians i sarraïns, que permeté l'establiment d'un grup reduït de repobladors. Durant els segles que durà la Reconquesta, el castell i el terme de Pira formaren part i frontera en aquesta lluita.

Fent una relació cronològica dels orígens de Pira, ens situem al 25 de març de 1067, quan el comte Berenguer Ramon II feia donació del castell de Pira al comte Armengol d'Urgell. Aquest últim, el 17 d'abril de l'any següent, encomanava a Arnau Pere de Ponts la seva repoblació i defensa. El mateix Arnau dirigí la colonització del poble de Pira però el van matar durant una incursió sarraïna. Els sarraïns també en capturaren els habitants, els reduïren a l'esclavitud i destruïren les edificacions existents.

Durant la primavera de l'any 1135, Ramon Berenguer IV decidí acabar la reconquesta de la zona del riu Anguera, i conquerí el castell de Pira. Quan va morir Arnau de Ponts, el va succeir Bernat Pere de Ponts, fill d'un germà d'Arnau.

 
 

El mes de març de 1129 moria Bernat i deixava Pira en alou al seu fill Pere de Puigverd. Pere de Puigverd no atengué personalment el domini de Pira sinó que col•locà el seu vassall Arnau de Ponç.

El 18 de desembre de 1164, Pere de Puigverd estava molt malalt i redactà un testament cedint el domini de Pira al monestir de Poblet. La seva família senyorejà pel poble fins a finals del segle XII.

El 13 de febrer de 1168, el castlà Guillem de Montagut cedia al seu fill Guerau el castell de Pira.

El juny de 1176, Arnau de Ponç i el seu fill Pere de Bellvís, vassalls de Pere de Puigverd, donaven Pira al monestir de Poblet. Pel cartulari de Poblet ens assabentem que l'any 1183, el rei Alfons confirmà l'honor de Pira al monestir.

El 8 de febrer de 1133, el comte Ermengol VI d'Urgell, cedia en el seu testament el terme actual de Pira a l'Orde dels Templers. L'any següent, el comte Ramón Berenguer III confirmava aquesta donació. Les confrontacions entre Pere de Puigverd i el comte Ramon Berenguer IV pel domini de l'enclau de Pira impulsaren la celebració del judici de Lleida el 29 d'abril de 1157.

L'any 1187 Guillem de Montfalcó cedeix als templers el terreny i drets de l'aigua i molins des de Pira a Miralpeix. El 12 de maig de 1248, Guillem de Monclús ven la vila i el castell de Pira a l'Orde per 3.000 morabetins.

L'any 1317, el domini de Pira passà a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan i el Gran Prior de Catalunya n'adquirí la total jurisdicció l'any 1380.

 

 
 

El fogatjament de Pira cap a l'any 1380 era de 34 focs, que baixaren a 20 el 1497. El 1787 la població era de 426 habitants; aquest nombre es mantingué fins al 1860, moment en què assolí el màxim demogràfic conegut, amb 610 habitants.

A partir dels anys 50, la població anà minvant fins arribar a l'any 1991 en què s'assolí el mínim de població de 312 habitants. A partir d'aquesta data, l'evolució demogràfica ha evolucionat favorablement fins arribar a 590 persones censades durant l'any 2008.